Quan els mariners catalans anaren a les Antilles, van conèixer força costums que els complagueren. Un dels que arrelà entre ells i els portaren cap a la nostra terra empordanesa foren les havaneres. Unes melodies un xic melangioses, amb unes lletres impregnades d ´ingenüitat i emoció.
Les vetllades, presidides pels cants de les havaneres, s´acompanyaven assaborint un bon cremat de rom. Allà, els mariners conegueren les delícies del rom, obtingut de la destilació de la canya de sucre, que els antillans elaboraven amb saviesa.
En les cantades d ´havaneres, portades de les Antilles s´hi barregen cançons marineres de casa nostra i noves havaneres, compostes per mestres contemporanis i amb lletra en cátala.
Això fa que les havaneres hagin ultrapassat els nuclis mariners de la costa Brava i s´hagin endinsat per tot arreu, ben acceptades per un públic incondicional i entusiasta.
Aquell rom antillà, que arribava a Catalunya a mitjans del segle XVII, fou magnífic ambaxaidor de les Amèriques i ben rebut en bona part de llars del país.
Tant i tant ho fou que es va iniciar l´elaboració del Rom Pujol- en el 1818- i l´èxit aconseguit fou notable.



En la història de rom Pujol hi figura que va arrivar a exportar ratafia i Rom... a les Antilles, un bon aval que acredita a un nom.
Aquí a casa el rom es prenia i es pren en copa, o barrejat amb el café (el popular "carajillo" , paraula de la qual s'ignora l´origen) i , especialment, per a fer un bon cremat, ja que el sabor de rom Pujol es més adient per obtenir un cremat amb les virtuts aromàtiques i palatals que hom n´espera.
No cal dir que de "receptes per a fer un bon cremat" n ´hi ha tantes com d'afeccionats. Cada mariner de la costa té el seu secret., el cop amagat i considera que la seva, és la que ofereix el cremat més saborós.
Tenint en compte que els ingredients que componen el rom Pujol són una ben trovada barreja d´aiguardents de canya, no cal pas afegir al cremat ni licors per aromatitzarlo, ni posar-hi massa canyella...
.